INTRODUCCIÓ

Al voltant d'una quarta part del territori espanyol està format per materials karstificables. L'Institut Geològic i Miner Espanyol té catalogades 10.000 coves que han sigut explorades i topografiadas, de les quals algunes han sigut habilitades per a facilitar l'entrada de visitants interessats en el paisatge subterrani i que val la pena acostar-se a conéixer-les. A més, poca gent sap que Espanya compta amb una de les millors xarxes de coves turístiques d'Europa. Es tracta de coves espectaculars en forma de grutes o coves plenes d'estalagmites i estalactites, condicionades per a ser visitades. Encara que hi ha unes altres en les quals es pot practicar l'espeleologia.

Les meravelles naturals, per tant, no sols estan en la superfície. Davall terra, a metres de profunditat, la naturalesa també ens ha regalat impressionants creacions com a coves i grutes. Algunes d'elles ja van ser utilitzades pels nostres avantpassats fa milions d'anys per a refugiar-se, o com a necròpolis. Ells són els responsables d'haver omplit d'art algunes parets rocoses. Les pintures rupestres ens permeten fer-nos una idea de com era la vida en el Paleolític. Dibuixos d'animals principalment que, en alguns casos, la seua bellesa s'acaba fusionant amb les creacions naturals pròpies de la cova. L'aigua, la temperatura i les propietats del terreny subterrani han creat autèntiques obres compostes de sostres coberts d'estalactites, estalagmites, columnes, etc. Moltes d'elles estan habilitades per a ser visitades i encara conserven estalactites i estalagmites dignes d'admiració. A Espanya existeixen multitud de coves naturals des de sempre associades al misteri, la màgia i el poder. Eixa és la raó per la qual van ser habitatges dels nostres ancestres prehistòrics i el motiu pel qual ens continuen fascinant en l'actualitat.

Us oferim un llistat de 35 coves, tot i que hem d'advertir que hi ha una sèrie d'informacions sobre elles que no hi apareixen. Per exemple, no hem posat cap horari ni preu de l'entrada. Per a traure les entrades, en algunes caldrà fer una reserva per assegurar-nos que podrem entrar el dia que volem anar-hi, així com estar un temps abans del començament de la visita. A més, hem d'advertir que no sempre les podrem trobar obertes durant tot els dies de l'any, algunes hi tenen restriccions. Tampoc hem comentat si es poden fer fotos, en algunes es podran fer-ne i a d'altres no. Respecte de l'accés amb cadira de rodes o carrets de bebé, no sempre s'hi podrà. En definitiva que hi ha una sèrie de qüestions que no tenen resposta en les diferentes entrades d'aquest blog, així que, si hi estiguéreu interessats d'anar-hi, abans de fer-ho us recomanem de posar-vos-hi en contacte i informar-vos-en.

D'altra banda, hem d'aclarir, no obstant, que del llistat de coves que ací apareixen, només a algunes podrem contemplar pintures rupestres. No s'ha inclòs, tot i que és la més famosa, la cova d'Altamira, perquè no s'hi pot accedir.

A l'ultima entrada hi ha un vocabulari amb paraules pròpies del món de les coves que ens explica aquelles paraules que no són tan comprensibles per al públic en general.

Abans de veure el llistat de les coves i grutes que paga la pena ser visitades a Espanya, perquè pugueu localitzar-les millor podeu consultar la seua ubicació a partir del mapa que hi ha al davall.

Mapa de les localitzacions de les coves

 Per poder ubicar millor els llocs on es troben totes les coves us deixe un mapa.

Coves de Campanet (Campanet, Mallorca)

A conseqüència d'unes prospeccions a la recerca d'aigua que es realitzaven en els terrenys de Son Apatx, va ser descoberta, casualment, en 1945 en eixamplar un xicotet orifici, pel qual eixia un apreciable corrent d'aire. L'any següent es van iniciar les obres de condicionament per a la visita de la cavitat, prolongades fins a 1948, data en què va començar la seua explotació turística.

Tenen una superfície aproximada de 3.200 m² i un recorregut pròxim als 400 mts. Es desenvolupen a una mitjana de 50 m sota la superfície del terreny i creen un buit d'uns 16.000 m³. La visita té una duració d'uns 40 minuts.

Es compon d'una sèrie de sales (algunes de les quals presenten embassaments d'aigua) que comencen amb un curt túnel d'accés artificial que ens porta a un vestíbul, denominat “Sala de la Palmera”, del qual arranquen les galeries principals de la cova. Les següents estades són la “Sala del Llac” i la “Sala Romàntica”, està última la més gran amb una mica més de 50 m segons el seu eix major i una altura màxima pròxima als 10 m. L'aparença general de les coves està presidida per l'exuberància de depòsits carbonatats, que adornen totes les seues sales i que han sigut esculpida per l'acció de l'aigua al llarg de milions d'anys. Abunden les estalagmites i colades.

Apareixen estalactites de tota mena, sobreeixint algunes fistuloses, que arriben a superar els tres metres de longitud. Destaca l'existència d'agrupacions d'estalactites excèntriques de remarcable bellesa denominades espeleotemes pels geòlegs.

Les labors de desobstrucció i obertura de la boca de la cavitat, van traure a la llum abundants fòssils de Myotragus balearicus, mamífer prehistòric endèmic de les illes de Mallorca i Menorca. Els gours existents en alguns sectors de la caverna, presenten diverses espècies de crustacis aquàtics. Encara més interessant és la presència del coleópterotroglobi Henrotius jordai, escarabat cec carnívor adaptat a la vida subterrània, endèmic de Mallorca, ja descrit en 1914, que no havia sigut capturat novament fins al 1946, arran del descobriment de la cova.

Coves del Drach (Porto Cristo, Mallorca)

Les coves es desenvolupen a l'interior d'unes roques carbonatades d'entre 11 i 5,3 milions d'anys, formades durant el període Miocènic superior, quan en la mar Mediterrània regnava un clima molt més càlid, per les restes d'esculls de coral i petxines d'organismes marins acumulats en el llit de la mar.

Les roques són de composició calcària, formada per minerals com la Calcita o l'Aragonita, que es poden dissoldre fàcilment per l'acció de l'aigua de pluja que filtra a través de les clivelles o per la porositat del terreny. Aqueixes filtracions són les causants de la formació de cavitats en el terreny, i a mesura que van augmentant de grandària es formen les sales i els llacs, i a continuació es van cobrint d'estalactites que es formen en el sostre i d'estalagmites que naixen en el sòl a conseqüència del degoteig de les estalactites, arribant a vegades a unir-se formant una columna.

El creixement de les estalactites i estalagmites oscil·la entre 0,2 i 1,6 mil·límetres cada any. Altres formacions visibles són els llenços i les estalactites arborescents, degudes en fluir de l'aigua en forma de pel·lícula. Les diferents tonalitats en les parets o en les formacions es deuen als minerals arrossegats per l'aigua en travessar el terreny.Hi ha constància d'ella des de l'Edat mitjana. Van ser explorades l'any 1880 per M.F. Will i en 1896 per E.A. Martel, que va descobrir la cova on es troba el llac que porta el seu nom.. Entre 1922 i 1935 es va condicionar per a poder ser visitada, obrint un nou accés d'entrada, traçant camins, escales... i, sobretot, amb la realització d'il·luminació elèctrica dissenyada per l'enginyer Sr. Buigas.

En realitat són quatre coves d'origen càrstic: Cova Negra,

Cova Blanca, Cova de Lluis Salvador Cova dels francesos que es troben connectades entre si. Les coves s'han format per l'acció de l'aigua de pluja, i alguns estudiosos consideren la seua formació podria remuntar-se al Miocè.

Presenten un desenvolupament horitzontal pròxim als 1.200 m. de longitud i una profunditat, en la seua cota màxima de 25 m. sota la superfície travessant sales on les estalactites i estalagmites de diferents grandàries i colors conformen un paisatge de gran bellesa. El recorregut d'una hora de duració inclou un concert de música clàssica en directe en un entorn únic a la vora d'un preciós llac subterrani anomenat Martel. Aquest té uns 115 m de longitud i 30 m d'ample i és considerat com un dels majors llacs subterranis del món. Després del concert es pot gaudir de manera voluntària d'un breu passeig amb barca pel llac acabant així la visita que dura aproximadament una hora. Durant el recorregut per la cova es poden admirar meravelloses estalactites i estalagmites il·luminades artificialment. 

Coves de Gènova (Palma de Mallorca)

Descobertes de manera accidental durant la construcció d'un pou en 1906, formen un conjunt de galeries subterrànies d'origen calcari que estan unides per corredors formats de manera natural. Es troben situades enmig del barri residencial de Gènova, pertanyent al municipi de Palma.

Estan formades per diverses galeries subterrànies d'origen calcari que s'uneixen de manera natural per diversos corredors. Tenen un recorregut a peu d'un quilòmetre aproximadament i descendeixen uns 36 metres de profunditat.

Són unes grutes extremadament belles a causa dels diferents colors dels minerals que es troben en les seues parets on predominen les estalactites i estalagmites i per la seua gran concentració de formacions excèntriques que han anat creant els mateixos al llarg dels anys. Destaquen notablement per la multitud d'exemplars de les raríssimes i difícils de trobar d'espeleotemas coraloide (conegudes popularment com a rosa de dacsa o coliflors), que avui dia podem gaudir gràcies a l'ardu treball i l'estudi dels espeleòlegs.

Coves de Artà (Canyamel, Mallorca)

Són una formació geològica d'origen calcari, creades al llarg de milions d'anys per diversos moviments sísmics que van patir les muntanyes on estan situades i per l'erosió provocada per les aigües subterrànies. Tenen una superfície de 450 metres. Les roques on se situen les coves corresponen al període geològic denominat Juràsic. En 1860 es va construir la imponent escalinata d'accés a la cova perquè la reina Isabel anava a visitar-les, però finalment no o feu. El recorregut dura entre 35 i 40 minuts.

Una vegada accedim a l'interior trobem el vestíbul on s'aprecien innombrables estalactites que pengen d'una gran volta, després ens dirigim a una altra sala denominada la Reina de les columnes, que s'assembla a les construccions gòtiques i està plagat de columnes fines, ogives i dossers amb forma de filigranes i on es pot veure una estalagmita d'uns 22 metres d'altura que, arrancant del centre mateix del saló, s'eleva fins al sostre però sense tocar-lo, falten milers d'anys perquè l'aconseguisca. Seguidament s'accedeix a la sala anomenada Infern on una llum rogenca ens indica l'entrada. És una de les sales més vastes i admirables de les coves, per la qual s'estenen columnes, roques, estalactites i estalagmites de totes les grandàries i formes. Entre els molts elements d'aquest espai destaca una espècie de cortina pètria en forma de filigrana. També hi ha nombroses formes grotesques i amb un cert aire “infernal”. Ací s'ofereix un espectacle de llum i so d'uns 3 minuts de durada. És la 

part  baixa de la cova, ja que està a uns 5 o 7 metres sobre el nivell de la mar, per això no estan inundades com ocorre amb altres coves de l'Illa. De l’Infern passem al Purgatori i després passem a la sala del Teatre i l'Òrgan o de les Campanes: dit així pel particular so que produeixen les estalactites que hi ha en aquest espai en ser tocades per una pedra. Alguna cosa que només pot fer el guia, per cert. Després arribem a la sala de Banderes per dues de les seues formes originals que també poden interpretar-se com a ales d'àngels. En el seu sostre es veu el que sembla una bandera desplegada, amb el seu masteler. També hi ha ací un grup de columnes gegantesques semblants als tubs d'un òrgan d'església. Una altra formació curiosa que podrem veure és l'Elefant. De camí a l'eixida passem per la sala de les pedres de Diamants, que a causa de la seua composició s'assemblen a aquestes pedres precioses.

Una vegada fora, contemplarem espectaculars vistes sobre la badia de Canyamel i baixarem per les famoses escales com si fórem autèntics reis. 

Coves dels Hams (Porto Cristo, Mallorca)

Es van descobrir en 1905 i són d'origen càrstic. Va ocórrer, com quasi sempre, per casualitat. L'espeleòleg Pedro Caldentey Santandreu va entrar en aquest espai a la recerca d'ònix (una pedra semipreciosa) però en realitzar una excavació de sondeig es va trobar amb aquest autèntic espectacle de la naturalesa. Les acabà d'explorar el 1907.

En 1910 es van obrir al públic sent la primeres d'Espanya a organitzar visites regulars. També van ser les primeres a comptar amb un sistema d'il·luminació elèctric, gràcies a la instal·lació d'un enginyós sistema que utilitzava un salt d'aigua pròxim. D'aquesta forma, les coves podien estar il·luminades fins a 16 hores cada dia. El recorregut té uns 850 metres i durant el mateix es visiten fins a 15 espais diferents plagats d'estalactites, estalagmites, columnes i formes excèntriques d'una gran escenografia.

La particularitat d’aquestes coves és, precisament, les nombroses formacions pètries semblants a hams que pengen de part de les seues voltes. A més, en el seu llac interior (Mar de Venècia) habitem un xicotets crustacis prehistòrics que han sobreviscut al pas del temps, blanquinosos i cecs i que conviuen amb l'espectacle musical que s'ofereix als visitants. Impressiona la creativitat amb què la naturalesa, en anar depositant les restes de minerals dissolts en les gotes d'aigua que es filtren des de la superfície, ha traçat formes que aviven la imaginació dels visitants. Es compon d’una sèrie de sales.

La Cova Redona: a través d'aquest espai és on es realitza l'accés a les coves. És una zona a l'aire lliure, habitada per diverses espècies de plantes que conformen un agradable jardí botànic. Aquest és també l'hàbitat de diversos ocells autòctons de l'illa, que han arribat a aquest lloc de manera espontània. Però la principal singularitat de la Cova Redona no és l'aspecte biològic, sinó el geològic, perquè, a l'origen, estava sota terra. El que va ocórrer és que, fa milions d'anys, es va afonar la volta, deixant la superfície inferior a cel obert.

La Cova Blava: aquest és el primer espai de la cova interior pròpiament dit i es va obrir al 2015. La nova il·luminació led dota a tot l'espai d'una indubtable atmosfera artística, combinant creatives formes i canvis de color.

Columnes de Sansó: es tracta de dues imponents formacions paral·leles, la il·luminació tènue de les quals destaca amb la del fons, en un blau intens.

Planes de Fra Mauro.

Fossat de l'Infern: a l'auditori d'aquest espai és on es projecta un documental.

L’itinerari continua amb La Cova Clàssica. A partir de la zona del Descobriment apareixen les següents sales. 

La sala 2 de Març, dita així per a commemorar la data del descobriment de les coves per part de Pedro Caldentey. En ella trobarem formacions tan curioses com un ramat d'elefants, fonts o cascades.

El Paradís Perdut  que és una sala homenatge a John Milton.

Sala de les Òbiles, dita així perquè es van trobar òbiles vives quan es va descobrir.
El Somni d'un àngel és la sala més delicada de la cova repleta de figures capritxoses. És la sala que dóna el nom a la cova, ja que està plena d'hams.

El Mar de Venècia, és una llacuna formada a partir de l'acumulació de les aigües subterrànies. En aquest lloc tenen lloc un muntatge (l'espectacle Magical Mozart) que conjuga música clàssica, projeccions d'evocadores imatges sobre la paret de la cova i fins a l'aparició d'una barca guiada per un barquer.

La Vall de les Delícies és la part més alta de la cova des d'on les vistes són magnífiques i des d'allí podrem observar diverses sales alhora.

A la sala de les imatges podrem contemplar diverses figures que, fins i tot ens recordaran a les figuretes del Betlem. També podrem contemplar el Llac Ciutat Encantada,  el Llac Columna, el Cementeri de les fades i  el Palau imperial.