Cueva de El Soplao (Valdáliga, Cantabria)

La cavitat va ser descoberta accidentalment durant les labors de perforació minera a principis del segles XX, quan es realitzaven diverses labors de perforació minera a les mines de la Florida. Està situada entre els municipis de Ferreries, Valdáliga i Rionansa, a la part alta de la Serra d'Arnero. Està a 540 metres d'altitud sobre el nivell de la mar i hi treballaven molts membres de les famílies de Valdáliga i voltants que, a més de la ramaderia, vivien de l'extracció de zinc i plom. Per aquest motiu, al principi no se li va donar a penes valor al descobriment. La cova es va mantenir en l'oblit durant diverses dècades, fins que al 1975 l'Speleo Club Cántabro es va endinsar en ella i va descobrir gran part de les seues meravelles. De fet van ser els membres d'aquest club els que li van posar el nom del Soplao. Aquesta denominació es deu a la forma que tenien en la cova d'explotar el mineral, ja que els miners denominaven soplao a les cavitats càrstiques que tallaven en els seus treballs i que creaven forts corrents d'aire.

No sols tenen interés geològic sinó també un excepcional patrimoni d'arqueologia minera d'una mica més de 30 quilòmetres de galeries, plans inclinats o castellets. La cavitat guarda en el seu interior un autèntic paradís natural, conformat per  la complexa diversitat de formacions excèntriques que atresora, que és el que realment fa d'ella una cavitat única, ja que, si bé s'hi troben en altres cavitats, mai amb l'abundància, bellesa i espectacularitat d'aquesta. La qualitat, blancor i sobretot l'abundància d’eixes formacions excèntriques està fora de tota comparació. Aquestes  apareixen en el sòl, parets, sostres, damunt d'antigues estalactites, estalagmites, i fins i tot de les colades. Conté grans superfícies entapissades d'aragonits, fals sostre, estalactites, estalagmites i, especialment el·líptiques, sense oblidar-nos de les pisolites, més conegudes com a perles de les cavernes. Aquestes curioses formacions deuen el seu nom a la seua similitud amb les perles de les ostres. En la cova es presenten com a mantells cobrint una superfície de diversos metres, o a manera de nius, però mai aïllades.

La cova posseeix una longitud total d'uns 17 quilòmetres, encara que la visita turística actualment contempla un recorregut de 1.500 metres a través de dos de les seues vuit galeries, La Gorda i Los Fantasmas. Després de realitzar unes obres de condicionament, tant a l'interior com en l'entorn, el dia 1 de juliol de l'any 2005 el Govern de Cantàbria l’obria al públic. S'arriba a l'entrada de la cova en un tren miner. El recorregut comença en una antiga galeria de la mina, la Isidra, que després de travessar-la ens introdueix en la cavitat. Hi ha una segona modalitat de visita, el recorregut Turisme-Aventura. Té una duració de tres hores, i només és apte per a majors de 12 anys.

Especial esment mereix el denominat Falso Suelo, una zona considerada com la Capella Sixtina del món subterrani, per la seua grandiositat, disposició i conservació. És una xicoteta cambra caracteritzada per les formacions rocoses en forma de fins fils que s'enrosquen pertot arreu. La Galeria Gorda és una sala amb una llacuna subterrània artificial i una de les majors quant al seu volum. És la primera galeria a veure's en accedir al Soplao. El nom li ve per la impressió de petitesa causada a un dels espeleòlegs que van investigar les coves. Disposa d'un sistema d'il·luminació que ressalta el colorit de les formacions d'estalactites del sostre, cobert d'helictitas de calcita.

La Galería de Los Fantasmas, és una sala natural que destaca per la quantitat de gruixudes formacions d'estalagmites blanquinoses i pisolites emergint del sòl que, per la seua figura (grans estalagmites blanques que s'assemblen a fantasmes), van donar lloc al nom de la galeria.