Cueva de los Enebralejos (Prádena de la Sierra, Segovia)

És una cavitat formada fa més de 4 milions d'anys

a conseqüència d'un fenomen de tipus Càrstic sobre les terres calcàries de la vila de Prádena de la Sierra. O siga, les aigües superficials i subterrànies van dissolent la roca creant galeries i coves. Posteriorment i amb l'escassetat de la circulació de l'aigua es formen les estalactites, estalagmites, columnes, colades i banderes que pots apreciar al llarg del recorregut. En l'actualitat, un riu subterrani circula per algunes de les galeries de la cova durant el període de desglaç de la neu de la serra.

Té 3670 metres de galeries distribuïdes en tres nivells i presenta un desnivell de 13 metres, està estructurada en tres pisos (galeries altes, mitjanes i baixes o del riu) i té una gran importància tant arqueológica com espeleològica a part d'una impressionant bellesa.

Va ser utilitzada com a necròpoli durant el període Calcolític, entre els anys 2000 i 1800 a. C. i va formar part d'un important assentament en les primeres fases de l'Edat de Bronze. S'han trobat nombrosos fragments d'eines i ceràmica. Va ser utilitzada com a cementeri pels habitants d'aquest poblat segons indiquen les anàlisis de Carboni 14. Els enterraments es realitzaven sobre el sòl de la cova, acompanyats per un aixovar d'atuells de ceràmica, objectes d'os i ofrenes d'aliments. A més, són nombroses les zones de l'interior en les quals sostres i parets presenten gravats i pintures que, segurament, cal relacionar amb la pràctica dels enterraments, com un aspecte més del ritual funerari. Va

La cova dels Enebralejos va ser descoberta en 1932 per uns joves de Prádena durant les tasques de perforació d'un pou, i és el màxim exponent del famós Karst de Prádena, compost per un gran nombre de formacions i més d'una vintena de coves topografiadas en la zona.

La tradició oral al poble conta que l'entrada a la cavitat va ser tancada en època dels Reis Catòlics, per ordre de la Santa Inquisició, davant l'acusació de ser amagatall de Jueus. La cova va ser redescoberta en 1932 en realitzar les obres d'un pou en la finca del Cebadero que va perforar una de les galeries, i posteriors excavacions arqueològiques van anar descobrint la seua longitud total. En 1983 l'Ajuntament de Prádena va començar el condicionament de la cova i en 1995 es va obrir al turisme.

La visita té una durada aproximada de 45 minuts.

A més de meravelloses formacions espeleològiques, ens trobarem amb nombroses mostres del pas dels nostres avantpassats prehistòrics per la cova. És a dir, durant el recorregut veurem gravats, enterraments i utensilis de diversa índole que daten del segle III a. C. També podrem veure la reproducció d'un poblat prehistòric que funciona com a complement del recorregut per la cova. Amb aquest muntatge ens podrem fer una idea de l'etapa del calcolític, de les tècniques, materials i utensilis que utilitzaven els homes de finals de l'era del Paleolític.

Poc queda ja de les estructures del poblat, les restes materials del qual parlen que va ser ocupat per un grup humà que basava la seua economia en l'agricultura i la ramaderia i que coneixia la metal·lúrgia del coure.

Dels 3.670 m de desenvolupament, 700 m estan condicionats i il·luminats per a facilitar la visita a la cova. La cova compta amb senyalització didàctica a l'interior, així com amb diverses recreacions que es refereixen a diferents aspectes de la utilització de la cavitat.
Al llarg del recorregut haurem d'anar d'un en un a causa de l'estretor del camí i  de vegades esquivant i ajupint-nos per a no xocar amb les estalactites. El sòl del camí està protegit amb material antilliscant i unes baranes per a donar-te seguretat.

En la primera part d'accés fins a la sala I i potser el corredor més estret s'utilitzava com a podrimener, per a descomposició dels cadàvers. Ací podrem saludar a una replica d'un esquelet anomenat Fermín que representa a un individu d'aquell antic llogaret de l'Edat del Bronze que estava preparat per a ser enterrat a l'interior de la cova. Seguint amb el recorregut arribem a la sala I. Una mica més ampla i amb major altura, en aquesta sala cal destacar les osseres que s'utilitzaven per a enterrar als membres del llogaret i la figura d'un Drac modelat per l'aigua en la pedra.

Passat el segon corredor arribarem a la sala II. Ací podrem veure pintures negres, d'entre les quals destaquen la figura d'un caçador i d'un cérvol, a més d'un conjunt d'utensilis utilitzats per a realitzar els descobriments en les coves.

Finalment, la sala III és la coneguda com a Santuario, ja que va ser destinada a les cerimònies rituals. És la més gran de tota la cova, i en ella abunden els gravats amb motius geomètrics com a reixetes, zig-zags o semicercles encara sense desxifrar el seu significat.
L'última part del recorregut, potser és la més espectacular, perquè ens trobarem amb un fantàstica Pared de los Colores, dita així pel gran colorit que adquireix gràcies a les impureses de la roca.