Cueva de Pozalagua (Karrantza, Vizcaya)

La cova es va descobrir casualment el 28

de desembre de 1957 a causa dels treballs de la pedrera pròxima que extreia dolomia. L'explosió d'una càrrega de dinamita va obrir un forat en la paret de la muntanya, deixant al descobert un món subterrani fascinant. Després de la gran troballa, van modificar el costat d'extracció de mineral (al costat oposat) per a danyar el menys possible les formacions de la cavitat, però entre els anys 1975 i 1976, l'Ajuntament de Karrantza va prendre la decisió de tancar la pedrera per a salvaguardar la cova. Després d'un procés de condicionament, es va obrir al públic en 1991 perquè tots poguérem admirar la seua bellesa.

Aquesta cova s'obri en el flanc Sud de l'anticlinal de Karrantza, constituït per calcàries urgonianes, corresponent la seua major part a calcàries arrecifals i paraarrecifals en l'origen de les fàcies urgonianes. Aquestes es presenten en grans bancs d'estratificació massiva amb intercalacions locals de calcàries blanques i negres amb estratificació paral·lela en nivells d'ordre mètric. El conjunt subterrani és espectacular. La visita transcorre entre columnes, colades i un llac dessecat sobre els quals brollen atzaroses desenes de milers d'estalactites excèntriques que semblen formar un interminable escull de coral, un bosc en les entranyes de la Terra. Posseeix la major concentració d'estalactites excèntriques del món, només superades per unes coves australianes.

Totes les formes de reconstrucció que es poden donar a l'interior d'una cavitat estan representades en la seua màxima esplendor en aquesta cova: estalactites, estalagmites, columnes, colades, banderes, gours…Aquesta profileració la converteix en tota una catedral subterrània.

Compta, a més, amb la presència de dues espècies úniques a nivell mundial, un isòpode i un col·lèmbol endèmics que habiten en la cavitat i la seua grandària no excedeix d'uns pocs mil·límetres.

La boca de la cova es localitza a 500 metres d'altura sobre el nivell de la mar, té un desenvolupament predominantment longitudinal. Està formada per una sala única de 125 metres de llarg, una amplària de 70 metres, amb una altura màxima de 17 metres i amb un desnivell de 6 metres. S'accedeix a través de l'edifici d'acolliment i després de salvar un desnivell de tres metres, mitjançant una escala metàl·lica o una plataforma per als minusvàlids, s'aconsegueix arribar al sòl de la cavitat.

El recorregut prossegueix entre formacions de columnes i colades de proporcions variades i després de travessar un llac dessecat per acció de les voladures de la pedrera, s'arriba a la sala Versalles on poden contemplar-se la major proliferació d'excèntriques de la cova. La visita finalitza en un mirador que s'ha condicionat a l'interior de la cavitat i des d'on es visualitza la gran sala que conforma la cova i permet contemplar en tota la seua esplendor la grandiositat i bellesa que ofereix aquest racó del subsòl de Karrantza. Les sala coneguda com a Auditorio també mereix especial atenció. És un ampli espai amb el sòl format per xicotetes preses de carbonat que reté l'aigua

El recorregut per la cova es realitza caminant sobre una passarel·la metàl·lica amb passamans als costats per a fer més fàcil la visita.

Entre els anys 1975 i 1976, l'Ajuntament de Karrantza va prendre la decisió de tancar la pedrera per a salvaguardar la cova. La cova va ser oberta al públic en 1991.

Les visites són guiades i tenen una durada d'aproximadament 45 minuts.