Cova de Can Marçà (Port de Sant Miquel, Eivissa)

La cova es desenvolupa en roques calcàries d'edat , és a dir depositades en una antiga mar càlida i poc profunda fa més de 70 milions d'anys. La gènesi de la cova és molt més moderna; la seua formació, encara que no es coneix la seua edat precisa, és possiblement, quaternària, és a dir dels últims dos milions d'anys. A l'interior es van trobar nombrosos ossos i fòssils d'espècies ja extingides. Va ser formada per l'acció de les forces naturals fa 100 mil anys, la cova ha passat per tota mena d'esdeveniments geològics, i actualment es troba fossilitzada quasi per complet, a causa de la falta d'humitat. Només les galeries més profundes presenten un degoteig que continua formant estalactites i estalagmites. Els materials que predominen a l'interior de la cova són carbonat de calci, òxid de ferro, magnesi i argila.

El valor més representatiu de la cavitat és la presència de nombrosos espeleotemes, amb una gran varietat.: estalactites, estalagmites, columnes, colades, sòls estalagmítics, gours i excèntriques. Algunes d'aquestes formes, avui inactives de manera natural, han sigut recreades quant al seu funcionament hidrològic de manera artificial, per a mostrar didàcticament al visitant el seu origen. En certs racons de la cova s'han trobat ossos fòssils d'algunes espècies animals antigues, representatives dels ecosistemes  a l'entorn de la cavitat.

En el segle XIX va servir com a refugi a pirates i hi ha constància de la seua utilització per antics contrabandistes, que la utilitzaven per a amagar en el seu interior els embalums de les mercaderies amb les quals traficaven, hissant-les des de la mar des d'una obertura situada uns 10 metres per damunt d'aquest. Encara es poden distingir clarament els senyals de pintura, roja o negra, que marcaven el camí directe cap a una eixida d'emergència de la cova, en cas de risc de ser descoberts o atrapats.

En la dècada de 1970, l'espeleòleg belga Jean Pierre Van der Abeelle va començar a explorar les galeries i racons de la cova. Allí va trobar fòssils d'espècies animals ja extintes. Després d'una dècada de treballs de condicionament, la cova es va obrir al públic en 1980.

S’hi accedeix a través d'una escala a dotze metres sobre el nivell de la mar i el camí s'estén uns 350 metres. L’itinerari dura entre 35 i 45 minuts i és ascendent en la major part del trajecte, durant el qual es transita per la Sala de l'Entrada, el Temple de Buda, la Sala de la Cascada -on es pot gaudir d'un espectacle sorprenent d'aigua, llum i so-, el Llac dels Desitjos (les aigües dels quals estan acolorides amb fluoresceïna, creant un sorprenent i màgic efecte sota una il·luminació irreal), i les Galeries Seques, per a aconseguir el túnel artificial que dóna eixida a la cova i fi al recorregut subterrani.