Cueva de Los Verdes (Lanzarote)

Integrada en el vast paisatge volcànic del

Monument Natural del Malpaís de la Corona. La seua formació és el resultat de l'activitat eruptiva del Volcà de la Corona que va donar lloc a un extens túnel volcànic subterrani de més de sis quilòmetres de longitud i que es va formar fa aproximadament 4000 anys (erupció anterior a Timanfaya), quan les laves molt fluides van descendir per davall de laves més compactes, creant una gran cavitat allargada que discorre des del con volcànic fins a la mar. El despreniment parcial del sostre d'una secció d'aquest túnel forma l'estructura denominada Jameo, que no és més que l'obertura o boca del terreny que permet l'accés a les diferents grutes. La part submarina d'aquest tub de 1500 metres és coneguda com el Túnel de l'Atlántida, sent així perquè el nivell de la mar (durant l'última glaciació) estava 80 metres per davall del nivell actual. És un dels túnels volcànics més rellevants del món. Al llarg del seu recorregut existeixen almenys setze Jameos. El seu tram visible està format per un quilòmetre de galeries superposades amb interconnexions verticals, i en el seu interior s'aconsegueixen fins a cinquanta metres d'altura amb amplàries de fins a quinze metres. Aquest mateix tub volcànic continua cap a la costa veient la llum en un altre centre turístic lanzaroteño: els Jameos del Agua. En la cova es troba situada, a més, el nucli principal de l'estació geodinámica de Lanzarote.

Fou utilitzada com a refugi i amagatall de la població enfront dels pirates procedents del nord d'Àfrica durant els segles XVI i XVII que periòdicament assolaven l'illa.

El seu nom es deu al cognom d'una propietària de les terres en les quals es troba la cova i guardava el seu bestiar als voltants.

En la dècada dels 60 del passat segle, el Cabildo de Lanzarote encarrega l'adequació de la cova a Jesús Soto, qui després es convertiria en col·laborador de César Manrique, per a l'adequació d'aquest santuari natural d'origen volcànic. Soto va ordenar la visita i va desplegar tot el seu coneixement del tractament de la llum i l'ombra per a extraure la lluminositat de la pedra i realçar les formes capritxoses que la lava va anar deixant arrere en el seu devastador camí. La gamma cromàtica d'ocres, grisos, negres i rogencs regnen en aquest paradís de la foscor i es mimetitzen per efecte de la llum per a dibuixar grotescos paisatges i espectaculars estructures rocoses que sorprenen el visitant.

El tram condicionat per a visites de la està format per un quilòmetre de galeries superposades amb interconnexions verticals entre elles. En alguns punts arriba a tenir tres nivells que permeten al visitant descobrir nous espais des de perspectives diferents.
Resulta particularment espectacular la gamma de colors que adornen les voltes i parets de la gruta. Els colors rogencs són deguts a l'oxidació del contingut en ferro dels basalts. Les múltiples tonalitats ocres provenen dels reflexos de la llum sobre eflorescències salines produïdes per les filtracions d'aigua des de la superfície.

El recorregut ens submergeix en una extensa xarxa de galeries amb estades que aconsegueixen els 50 metres d'altura, mentre que també és necessari travessar estrets i escarpats embuts de roca a través dels que només es pot passar ajupint-se.

Compta en el seu interior amb un auditori dotat d'espectaculars condicions acústiques naturals que es mimetitza amb la cova i en el qual se celebren nombroses mostres musicals i audiovisuals molt selectes. També amb uns racons d'àmbit cultural denominats la Sala de los Estetas, la Garganta de la Muerte o la Puerta Mora. 

Durada estimada de la visita entre 45 minuts i una hora.