També és
coneguda com la cueva de las Graderas. el resultat d'un llarg procés de
karstificació. Per a la seua formació es van succeir diferents fases. Un
primer moment predominarien els processos erosius per corrosió, que van
configurar els conductes i buits a partir de les fractures i diàclasis. En una
fase posterior aquesta cavitat quedarà parcialment inundada, la qual cosa
generarà un augment de la importància de l'erosió mecànica, amb caiguda de
blocs. Cal destacar la riquesa de microformes càrstiques existents a l'interior
de la cova: llet de lluna (carbonat càlcic en estat col·loidal, de consistència
espumosa i immaculat color blanc), estalactites, (algunes d'elles excèntriques),
estalagmites, columnes (fruit de la unió d'una estalactita amb una
estalagmita), formacions arborescents, colades parietals, colades pavimentades,
ximeneres… Una altra singularitat d'aquest enclavament càrstic que observem al
llarg del recorregut és la presència d'estalactites excèntriques que desafien a
la gravetat entrellaçant-se i ramificant-se en totes les direccions.
La cavitat està
desenvolupada en arenes, margues i calcàries del Cenomaniense (Cretàcic
Superior) i en conglomerats, areniscas i argiles d'edat Oligoceno-Miocè.
Possiblement el seu gènesi es deu a canvis en el nivell piezomètric que van
produir variacions en la circulació de l'aigua que dissol els carbonats;
posteriorment es va produir un rebliment de les vies de drenatge que va donar
lloc a la formació d'espeleotemes subaqüàtics. En l'actualitat la cova es troba
en un període de drenatge de les aigües, afavorit per l'erosió del tàlveg on es
troba.
A l'interior de
la cova s'ha trobat la mandíbula del Hombre de los Molinos, resta de l'homínid
amb més de 25.000 anys d'antiguitat. A més la cova ha proporcionat restes de
ceràmica del Neolític i diverses mostres que indiquen l'ús funerari d'aquesta.
A més, ha de destacar-se l'existència d'abundant fauna fòssil de mamífers del
Plistocè superior.
La durada de la
visita és d'uns quaranta-cinc minuts aproximadament. S'accedeix a dues
sales: Sala de los Cristales i la Sala Marina.
La boca d'accés
de la cova es troba a 970m sobre el nivell de la mar, amb un desnivell de 24m.
En les escales d'accés a la cova, una línia del temps ens convida a interpretar
el temps geològic per a ajudar-nos a comprendre la gènesi del paisatge que ens
envolta.
La Sala de los Cristales ens brinda la millor de les benvingudes amb
el seu espès paisatge d'estalactites, estalagmites, columnes, cortines i
cascades, que l'imaginari col·lectiu ha batejat amb noms com el Pozo de
los Deseos, la Tarta Nupcial o la Virgen.
Després de
sortejar un curt però intricat tram de galeries, arribem a les escales que
condueixen a l'altra gran joia de les grutes, la Sala Marina. Només posar
un peu en ella comprenem el perquè del seu nom: la imaginació es desborda
davant un sorprenent paisatge d'aparença subaqüàtica quallat de
cristal·litzacions de calcita que semblen un mantell de coral i presenta gran
diversitat d'espeleotemes, entre els quals destaquen les estalactites
excèntriques. Conté abundants formacions subaqüàtiques de xicoteta grandària
(dents de gos) i gran colorit. Cal destacar també una colada estalagmítica
truncada produïda per la deposició de l'aigua en una antiga cascada, la Mesa
brasero o les masses de llet de lluna (moonmilk) formades per acumulacions
de material calcari de color blanc.
Hi ha dues sales
més però encara no s'han condicionat per a la seua visita. De fet, els experts
creuen que tota la muntanya podria estar plena de coves.
Finalment
comentar que la gruta és l’escenari del Festival Música y Palabra, un cicle
de concerts de música clàssica i recitals de poesia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada