dissabte, 29 d’octubre del 2022

Cueva de los Murciélagos (Zuheros, Córdoba)

La gènesi de la cova s'associa a una gran fissura que es va propiciar per l'enfonsament de blocs de roca. Ací l'aigua en discórrer per materials calcaris origina xicotets llacs i espectaculars formacions càrstiques. Es troba a 976 m sobre el nivell de la mar

Es van trobar en el seu interior restes de caça i d'indústria lítica, del tipus musteriense, desenvolupada per l'home de Neandertal que la va habitar uns 35 000 anys després, a la fi d'aquest període. Destaca per les pintures rupestres neolítiques de fa uns 18.000 anys, en les quals s'observen representacions de cabres úniques en l'actualitat, ja que no existeixen altres semblants, la figura d'un ídol oculat i diverses figures humanes. De l'època del Neolític hi ha restes dels quals s'obté informació que els homes que habitaven en la cova cultivaven cereals i criaven animals domèstics. D'èpoques posteriors s'han trobat fulles de sílex per a tallar, útils d'os per a treballar el cuir, atuells decorats, braçalets, restes de blat, ordi i ossos. També es conserva el cadàver d'una dona en una posició que indica un enterrament. La cova va tornar a ser ocupada durant l'Imperi romà, a mitjan segle III i tot el segle IV, període del qual també es conserven restes de recipients i s'especula que alguns habitants del poble es refugiaren enmig d'una època de conflictes. També se sap que la cova es dividia en tres zones: un vestíbul, on es desenvolupava la vida; una zona religiosa o de santuari, en la qual es troba les pintures; i una zona d'enterraments.

La primera referència escrita que es conserva d'aquesta caverna és de 1868, encara que no va ser fins a 1938 quan es va començar el seu estudi.

Té un recorregut que supera els dos quilòmetres, 

encara que la zona visitable és només de 450 metres i en la seua visita turística es realitza un descens de fins a 65 m de profunditat. Comptant amb una profunditat màxima descoberta, fins al moment, de 75,5 m. La cova ofereix dues entrades, denominades Cueva Grande  i Cueva Chica.

L'entrada de la primera dóna pas a un ampli Vestíbulo pel qual s'accedeix a una sèrie de corredors, entre ells el Corredor de las Pinturas que desemboca a la Sala de las Formaciones, que conté estalactites i estalagmites de gran bellesa destacant una gran estalactita de quatre metres denominada Espárrago que depén per al seu creixement d'una estalactita de només de 10 cm. Des d'ací es passa a una altra sala també amb espeleotemes, la Sala del Órgano amb una paret amb figures rocoses, tornant a estrènyer-se el recorregut fins a arribar a la Sala del Fémur, que dóna pas a un altre corredor pel qual s'arriba a la Sala de la Celosía o de la Campana i, més endavant, a la Sala de los Estratos, que es troba a pocs metres de l'eixida, per la Cueva Chica. A les sales més profundes encara habiten diverses classes de rates penades que van donar nom a aquesta cova.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

INTRODUCCIÓ

Al voltant d'una quarta part del territori espanyol està format per materials karstificables. L'Institut Geològic i Miner Espanyol t...