Cueva del tesoro (Rincón de la Victoria, Málaga)

Aquesta cova és una de les tres úniques coves d'origen marí que es coneixen en el món, sent, a més, l'única d'aquestes característiques en el Continent europeu; les altres dues estan a Àsia i a Amèrica Central (Mèxic). Les seues històries i llegendes es remunten a diverses èpoques: al Paleolític, a la primera Edat del Bronze, als fenicis, amb els romans i amb els àrabs. De tot això han quedat nombroses mostres, encara que el misteriós tresor àrab que diuen que oculta en les seues entranyes està encara per descobrir... encara que la cova en si mateixa és un tresor per a la Humanitat.

En aquest lloc i en temps remots existien materials silicis depositats en una zona de sedimentació. Al seu torn, sobre aquests es van anar sedimentant noves capes de cúmuls calcaris. Aquesta combinació geològica va començar a elevar-se a causa de pressions subterrànies i, fruit dels corrents marins i el colpejar de les ones, es van constituir diversos buits i galeries que van emergir en els Cantales de la zona per la pressió dels extrems de la plataforma de sedimentació. D'aquesta forma la mar va constituir galeries típiques de coves submarines, amb columnes i goles que són la seua base. Més tard, una vegada emergida la zona sobre el nivell de la mar, filtracions d'aigua dolça van anar constituint formacions d'estalactites i estalagmites, pròpies de coves d'origen terrestre i de l'erosió per aigua dolça. D'aquesta manera va quedar conformada l'actual cova amb diferents sales:

Sala de la Virgen: és la sala de més recent descobriment. Ací és on es va trobar el cresol amb monedes d'or.

Pozo del Suizo: potser rep aquest nom per ser un dels llocs oberts amb dinamita pel cercador de tresors suís.

Zona de pintures rupestres: aquestes pintures semblen relacionar-se amb les oposades en la Cueva de la Pileta en Benaoján.

Sala de Marco Craso: segons ens compta un historiador local del segle XVIII Marco Craso va utilitzar aquesta sala com a amagatall durant 8 mesos.

Sala del Águila: dita així per la similitud d'una formació rocosa a aquest ocell rapaç.
Pozo de l'Higuerón

Galeries laberíntiques: algunes de les formacions rocoses d'aquesta cova semblen jugar amb la llum, donant potser peu a algunes de les antigues històries sobre habitants misteriosos de la cova.

Zona dels Lagos: corrents d'aigua i 3 llacs naturals atorguen al lloc un ambient romàntic.

Sala del Santuario a Noctiluca: en aquesta sala es troba el temple de la deessa Noctiluca amb un altar on s'han trobat cendres de sacrificis animals.

Sala del Volcán: en ésser la sala més interior s'experimenta un augment de la temperatura, d'ací el seu nom.