Coves Meravelles (Benifallet, Tarragona)

Amb el seu lent degoteig, les aigües d'infiltració carregades de carbonats en dissolució han donat lloc a fascinants formacions excèntriques, a voltes estrambòtiques, de misteriosa bellesa que sorprenen el visitant. Podrem apreciar abundants estalactites, estalagmites, gegantesques columnes, colades, macarrons, gours

El Grup d'Investigacions Espeleològiques (GIE) del Centre Excursionista de Gràcia la van descobrir entre la primavera de 1967 i la de 1968 una sèrie de cavitats que junt a les ja existents, formarà el que tothom coneix en l'actualitat com a les sis cavitats subterrànies: Avenc del Sifó, Avenc del Cataclisme, Cova de l’Aumidiella Gran o de Xafa-roques, Cova Marigot, Cova del Dos i Cova Meravelles. D’aquestes, únicament dos (la Cova del Dos i la Cova Meravelles) estan habilitades per a les visites turístiques.

Aquesta cova té un recorregut total de 510 metros, amb uns 9,82 metres de desnivell i va servir de refugi per a la població durant la Guerra Civil. La visita dura 45 minuts i consta de tres sales: 

La Sala dels Llapis, consta d'un munt d'estalactites primetes al sostre i a la part de terra té una cortina d'estalagmites que rodegen una estalagmita totalment cilíndrica en forma d'espelma. 

La Sala de l'Amfiteatre, dintre de la sala trobem els gours o llacs que gràcies a l'aigua i al mineral que arrastren fan unes formes circulars que semblen les grades d'un amfiteatre. Una altra formació que trobem és el bróquil, que és causada pels esquitxos de l'aigua i a la cristal·lització del mineral i la fistulosa anomenada vulgarment macarró, ja que a dintre està buida. Dintre de la sala també trobem una de les formacions més estranyes que hi ha dins d'una cova, una formació que sembla desobeir la llei de la gravetat. Aquesta formació se l'anomena excèntrica.

Les banderes, de la seua banda, són unes formacions penjades del sostre, igual que les estalactites però enlloc de ser redones són planes, ja que les gotes de l'aigua van deixant el mineral al que és el pendent de la muntanya, i la futura columna, que li falten uns cinc cintímetres per a que s'ajunte. 

La Sala de la Música, per finalitzar el recorregut, entrem a la sala de la música. Aquesta és la sala més petita però és en l'única que trobem un resum de totes les formacions que hi ha en tot el recorregut; estalactites, estalagmites, anemolita, columnes, banderes, macarrions i excèntriques. Aquesta sala se l'anomena d'aquesta manera perquè hi ha unes estalactites que semblen uns tubs d'un orgue i en tocar-se amb la punta dels dits emeten diferents sons. Això és degut a que al darrere hi ha una paret que ajuda a fer de caixa de ressonància i que el soroll isca cap a fora. Els diferents sons són conseqüència de diferents llargades i diferents gruixuts.