Cueva de Don Juan (Jalance, Valencia)

Es desenvolupa en un context geològic de calcàries microcristalinas, de pasta fina, del Santoniense. Són l'inici dels últims sediments marins del Cretàcic Superior. El nivell de base impermeable el trobem en el Ceniaciense, nivell de margues ocres. Aquest tipus de penya, bastant pur i resistent, és el que sol oferir els millors exemples de coves com aquesta. Quant a les formes càrstiques internes, en ella es poden observar de tota mena: estalactites, estalagmites, columnes, banderes, colades,... Com a element singular en la cova cal esmentar l'existència d'una surgència penjada desenvolupada en calcirrudites. És l'única cova turística d'Espanya formada per conglomerats, amb una antiguitat d'uns 100-150 milions d'anys, és a dir, del període geològic Cretàcic. Els materials són d'eixe període, però l'època de formació de la cova és desconeguda. El seu origen és marí i possiblement es remunta a uns 5 milions d'anys.

Els vestigis de presència humana més antics trobats són diverses eines de pedra, utillatge lític usat per a la caça que correspon al període Mesolític (8.000 a 6000 a. C.). També van aparèixer materials d'èpoques posteriors, concretament corresponents a l'Edat del Bronze Valencià com ara peces ceràmiques o peces de sílex (1.900 a 500 a. C.). Aquesta funció d'habitacle que compleix la cova es va reduint a simple recer temporal per a passar la nit o com a refugi contra les inclemències del temps per part de pastors i caçadors. La cavitat està situada a la dreta del barranc d'un afluent del riu Xúquer.

L'ajuntament de Jalance a la fi dels anys 70 va escometre obres per a l'adequació i explotació turística de la cova i s'hi van iniciar els treballs d'adaptació. Es va obrir al públic en 1981. Les contínues millores que s'han anat realitzant tant en l'accés com a l'interior de la cavitat, ha convertit aquesta cova en una fita turística digna de ser visitada. No obstant, avui dia malgrat les millores, l'accés no és apte per a persones amb mobilitat reduïda.

El recorregut per l'interior de la cova és d'uns 

500 metres i circular i dura prop de mitja hora. Té un volum aproximat de 60.000 m³, tot i que hi ha sales que no són visitables a causa de cavitats de difícil accés o per despreniments.

Es poden observar dues zones poc diferenciades que arrepleguen la temperatura de la zona durant tot l'any: una més seca, a una temperatura pròxima a 17 graus; i una zona humida, que es troba a uns 15 graus. Al seu interior poden observar-se nombroses i capritxoses formes, com a estalactites, estalagmites, banderes, columnes, colades i altres formacions, les quals, a través de la il·luminació artificial durant el recorregut, ofereixen un espectacle únic.

Entre les diferents zones, diferenciades entre zona humida i seca, i formacions que es poden visitar, podem trobar la Sala de las Columnas que és la sala més gran del recorregut, amb uns 15 metres d'altura. Hi podem trobar nombroses columnes que es formen després de la unió d'una estalactita (creix del sostre al sòl) i una estalagmita (creix del sòl al sostre. A continuación veurem la Sala del Ángel, anomenada així per la seua aparença. En realitat és una bandera, la més gran que hi ha dins de la cova. Té la base de creixement molt fina per al pes que està suportant, ja que pot ser que amb el temps caiga.