Cuevas del Cerro del Águila (Ramacastañas, Ávila)

El seu descobriment es va produir accidentalment en la vesprada del 24 de desembre de 1963 quan cinc xavals que rondaven pel Turó de Romperropas o Cerro de l'Àguila, es van sorprendre en observar que eixia vapor per un forat. Amb l'ajuda de cordes i llanternes els xics es van aventurar a entrar pel que semblava una gatera de tot just 60 cm de diàmetre. Van descendir durant una estona i van recórrer uns 50 o 60 metres gatejant fins a arribar a la gran volta principal. Després, van estar perduts a l'interior de les coves durant quasi cinc hores, fins que van aconseguir trobar de nou el forat per on havien entrat. Després d'això, van donar la notícia del gran esdeveniment a les autoritats, als amos de la finca, als experts, etc. Després de durs treballs de condicionament es van obrir al públic el 18 de juliol de l'any 1964.

Les coves es troben enclavades en el xicotet Cerro de Romperropas, també conegut com a Cerro de l'Àguila, que dóna nom a les coves. S'han desenvolupat sobre calcàries Paleozoiques del Càmbric inferior (al voltant de 500-540 milions d'anys). Els corrents d'aigües subterrànies donen lloc a la cavitat mentre que les lentes filtracions d'aigua de pluja creen els diferents tipus d'espeleotemes. És una cavitat càrstica originada per una sèrie de processos geològics. L'aspecte visual que presenta avui, quant a formacions calcàries, podria datar-se en 12-14 milions d'anys, amb formacions espectaculars en la seua gran sala d'uns 10 000 m², entre elles nombroses "excèntriques", colades, estalactites, gours, aragonit i cortines penjants de múltiples formes, algunes tubulars i estalagmites constituïdes gota a gota des del sòl.

Les coves tenen una profunditat de 50 metres. Estan formades per diverses naus, de manera irregular i la seua altura; en la principal, s'aconsegueixen els 20 metres en el punt més elevat de la seua volta. Més d'un quilòmetre de recorregut ha sigut pavimentat salvant els desnivells amb escalons i, ací i allà, en punts estratègics, s'ha col·locat una il·luminació que, amb diverses tonalitats, en contrast de llums i ombres, realça aqueix conjunt d'estalactites i estalagmites que formen grups escultòrics singulars.

La visita descendeix per un camí pavimentat, salvant els desnivells amb escales, que voreja les galeries on abunden estalactites i estalagmites de diversos colors i grandàries. La il·luminació ressalta el colorit de les formacions calcàries L'accés diari té intervals de 30 minuts i un recorregut d'aproximadament 40 minuts en el qual els visitants van acompanyats d'un vigilant.