Cueva de Nerja (Maro, Málaga)

Està situada en Maro, pedania del municipi de Nerja. Contenen algunes pintures rupestres. La superfície total de la cova és de 35 484 m² i el volum total: 64 379 m³. Es troba a 158 metres sobre el nivell de la mar i a un quilòmetre de la costa. És important, a nivell arqueològic, ja que conté restes d’ocupació humana durant 30.000 anys. Fou descoberta per 5 joves que cercaven rates penades el 12 de gener de 1959. A l'any següent es va obrir al públic.

La cova posseeix tres boques d'entrada, dos naturals i la tercera que va ser habilitada artificialment en 1.960 per a la seua visita. En la cavitat es poden establir dues zones, el sector turístic o Galerias Bajas i les Galerias Altas i Nuevas situades, més a l’interior i fora del circuït turístic.

L'àrea de visita clàssica està composta per sales espaioses d'alts sostres. Les seues principals sales són, per ordre d'entrada, la sala del Vestíbulo amb la part més important del jaciment arqueològic, la sala de Belén adornada per belles formacions, Sala del Balet dita així per ser el lloc clàssic de les representacions d'espectacles que en ella es realitzen periòdicament, dels Fantasmas que deu el seu nom a les formes de la seua concrecions parietals, i del Cataclismo de quasi 100 metres de llarg i sostres que aconsegueixen els 30 metres. Ací es troba la columna més gran del món amb 32 metres d'altura amb una secció màxima de 13 per 7 metres el que li va valdre estar inclosa en el llibre Guinnes dels Rècords. En la part final del Cataclismo i després de pujar per una rampa de colades , s'accedeix a la Sala de la Inmensidad, dita així per les seues proporcions (135 metres x 95 metres). En l'extrem Sud, en la denominada Sala dels Nivells, s'aprecia la formació de belles agrupacions cristal·lines en el que van ser fons de gours i xicotets llacs residuals. Així mateix les estalactites climàtiques que poblen els sostres d'aquesta zona en entrar en contacte amb el nivell de les aigües han donat origen a formes peculiars d'arborescents anomenats pinyes per la seua semblança amb aquestes formes vegetals, la de la Lanza que pren el seu nom d'una gran estalagmita caiguda del sostre i clavada en el sòl. També de grans proporcions mostra unes agradables vistes des de les seues balconades sobre buit. I finalment la de la Montaña, al final de la cavitat, és segurament la de major volum de totes amb quasi 300.000 metres cúbics. El seu nom el rep d'un gegantesc caos de bloc que ocupa el centre de la sala. Ací trobem una altra formació característica de la cova, que és de gran raresa i ho formen les ungles, que són recobriment de calcita sobre xicotets resquills de roca en forma vertical que semblen la part final d'un dit.