Coves de Artà (Canyamel, Mallorca)

Són una formació geològica d'origen calcari, creades al llarg de milions d'anys per diversos moviments sísmics que van patir les muntanyes on estan situades i per l'erosió provocada per les aigües subterrànies. Tenen una superfície de 450 metres. Les roques on se situen les coves corresponen al període geològic denominat Juràsic. En 1860 es va construir la imponent escalinata d'accés a la cova perquè la reina Isabel anava a visitar-les, però finalment no o feu. El recorregut dura entre 35 i 40 minuts.

Una vegada accedim a l'interior trobem el vestíbul on s'aprecien innombrables estalactites que pengen d'una gran volta, després ens dirigim a una altra sala denominada la Reina de les columnes, que s'assembla a les construccions gòtiques i està plagat de columnes fines, ogives i dossers amb forma de filigranes i on es pot veure una estalagmita d'uns 22 metres d'altura que, arrancant del centre mateix del saló, s'eleva fins al sostre però sense tocar-lo, falten milers d'anys perquè l'aconseguisca. Seguidament s'accedeix a la sala anomenada Infern on una llum rogenca ens indica l'entrada. És una de les sales més vastes i admirables de les coves, per la qual s'estenen columnes, roques, estalactites i estalagmites de totes les grandàries i formes. Entre els molts elements d'aquest espai destaca una espècie de cortina pètria en forma de filigrana. També hi ha nombroses formes grotesques i amb un cert aire “infernal”. Ací s'ofereix un espectacle de llum i so d'uns 3 minuts de durada. És la 

part  baixa de la cova, ja que està a uns 5 o 7 metres sobre el nivell de la mar, per això no estan inundades com ocorre amb altres coves de l'Illa. De l’Infern passem al Purgatori i després passem a la sala del Teatre i l'Òrgan o de les Campanes: dit així pel particular so que produeixen les estalactites que hi ha en aquest espai en ser tocades per una pedra. Alguna cosa que només pot fer el guia, per cert. Després arribem a la sala de Banderes per dues de les seues formes originals que també poden interpretar-se com a ales d'àngels. En el seu sostre es veu el que sembla una bandera desplegada, amb el seu masteler. També hi ha ací un grup de columnes gegantesques semblants als tubs d'un òrgan d'església. Una altra formació curiosa que podrem veure és l'Elefant. De camí a l'eixida passem per la sala de les pedres de Diamants, que a causa de la seua composició s'assemblen a aquestes pedres precioses.

Una vegada fora, contemplarem espectaculars vistes sobre la badia de Canyamel i baixarem per les famoses escales com si fórem autèntics reis.