Cueva de las Ventanas (Piñar, Granada)

En realitat són 4 grutes subterrànies: La Cueva Meye, la Cueva Pagarrecio, la Cueva Carihuela i la Cueva de las Ventanas (l'única de les quatre oberta al turisme).

Fou declarada Monument Natural des de 2001, és una formació càrstica situada a més de 1.000 metres d'altitud prop de la Serra d'Arana. Està formada per diversos nivells de galeries, amb estalactites, estalagmites, colades i formacions calcàries en les roques, totes elles producte del pas de l'aigua durant milions d'anys. Pertany al Paleolític Superior; va poder tenir durant la Prehistòria dos usos fonamentals: d'una part, com a lloc d'hàbitat, concentrat en les zones més pròximes a l'entrada quan les condicions hídriques i d'humitat de l'interior ho permeteren i, d'una altra, lloc d'enterrament, que ocuparia zones més profundes on no arriba la llum natural. Està formada per diversos nivells de galeries, amb estalactites, estalagmites, colades, xicotets llacs i formacions calcàries en les roques, tot això producte del pas de l'aigua durant milions d'anys. i es compon de diverses sales. Té una altura màxima de 38 metres.

Encara que la primera ocupació que es va realitzar va ser per part de grans carnívors quaternaris, ja que s'han trobat restes paleontològiques d'óssos i hienes. Dins podrem contemplar els processos de formació d'un cavernament, a través de maquetes, panells interactius i exemples naturals al llarg de la cavitat, i la visualització a escala real al llarg del recorregut visitable d'espècies de fauna extintes, i la presència humana en escenes de la vida quotidiana, fan aquest recorregut interactiu molt interessant.

La primera ocupació de la cova està datada sobre els 20.000 anys abans de la nostra era. Posteriorment visigots, romans i almoràvits també la van usar deixant alguns atuells a l'interior. Després de la conquesta, i fins a finals del segle XIX, es va utilitzar com a magatzem i recinte per a guardar el bestiar caprí.

En 1916 comencen les primeres investigacions arqueològiques serioses. En eixos estudis a més de materials realitzats pels humans s'han trobat abundants copròlits de hienes gegants i restes òssies d'animals prehistòrics.

Quinze minuts abans de l'hora de la visita, un tren turístic ens pujarà pels pendents i serpentejants carrers de Píñar, fins a arribar a l'entrada de la Cova de las Ventanas. El seu nom es deu a les tres boques d'accés que presenta des de l'exterior. També se'l coneix com a Cueva de la Ventamilla o Cueva de la Campana. Avui dia ésuna de les poque coves d'Espanya amb accessos per a persones amb discapacitat física.

El recorregut turístic és d'uns 500 metres, dels 1.200 que té en total, i disposa de 300 punts d'il·luminació artística. La visita comença en la Gran Sala, que té 60 metres de longitud i és on s'ha desenvolupat la vida quotidiana durant centenars d'anys. En aquesta entrada es troben al voltant de 765 gravats. Després de la Gran Sala, travessem un passadís de 30 metres de llarg, un poc estret, ple de racons, anomenat El Corredor que va ser lloc d'enterrament per als homes de la prehistòria. Després del Corredor, recorrem un camí fascinant i serpentejant que ens ajuda a esquivar els grans blocs caiguts del sostre, aquesta zona es diu, Sala de los Desprendimientos. La Sala de las Piletas, és sens dubte una de les més belles. Està engalanada d'estalactites, estalagmites i colades. Medeix uns 30 metres de diàmetre i té 20 metres de profunditat. La part més profunda s'ha condicionat com a auditori de música, aconseguint-se una sonoritat realment excepcional i amb una capacitat per a unes 200 persones. Allí es realitzen noces civils i diferents concerts, Seguim el recorregut a través d'escales i passarel·les metàl·liques, passem per El Puente, una galeria i la Sala de las Columnas. Seguim per la Costa de la Lluvia i la Sala de los Priores, dita així per dos grans blocs que per a alguns semblen monjos. A poc a poc la llum natural torna a inundar la cova i il·luminar el nostre camí. Arribem al final del recorregut circular, eixint per una de les “finestres” que donen accés a la Gran Sala.