En 1910 es van
obrir al públic sent la primeres d'Espanya a organitzar visites regulars. També
van ser les primeres a comptar amb un sistema d'il·luminació elèctric, gràcies
a la instal·lació d'un enginyós sistema que utilitzava un salt d'aigua pròxim.
D'aquesta forma, les coves podien estar il·luminades fins a 16 hores cada dia.
El recorregut té uns 850 metres i durant el mateix es visiten fins a 15 espais
diferents plagats d'estalactites, estalagmites, columnes i formes excèntriques
d'una gran escenografia.
La
particularitat d’aquestes coves és, precisament, les nombroses formacions
pètries semblants a hams que pengen de part de les seues voltes. A més, en el
seu llac interior (Mar de Venècia) habitem un xicotets crustacis prehistòrics
que han sobreviscut al pas del temps, blanquinosos i cecs i que conviuen amb
l'espectacle musical que s'ofereix als visitants. Impressiona la creativitat
amb què la naturalesa, en anar depositant les restes de minerals dissolts en
les gotes d'aigua que es filtren des de la superfície, ha traçat formes que
aviven la imaginació dels visitants. Es compon d’una sèrie de sales.
La Cova
Redona: a través d'aquest espai és on es realitza l'accés a les coves. És
una zona a l'aire lliure, habitada per diverses espècies de plantes que
conformen un agradable jardí botànic. Aquest és també l'hàbitat de diversos
ocells autòctons de l'illa, que han arribat a aquest lloc de manera espontània.
Però la principal singularitat de la Cova Redona no és l'aspecte
biològic, sinó el geològic, perquè, a l'origen, estava sota terra. El que va
ocórrer és que, fa milions d'anys, es va afonar la volta, deixant la superfície
inferior a cel obert.
La Cova
Blava: aquest és el primer espai de la cova interior pròpiament dit i es
va obrir al 2015. La nova il·luminació led dota a tot l'espai d'una indubtable
atmosfera artística, combinant creatives formes i canvis de color.
Columnes de
Sansó: es tracta de dues imponents formacions paral·leles, la il·luminació
tènue de les quals destaca amb la del fons, en un blau intens.
Planes de Fra Mauro.
Fossat de
l'Infern: a l'auditori d'aquest espai és on es projecta un documental.
L’itinerari
continua amb La Cova Clàssica. A partir de la zona del
Descobriment apareixen les següents sales.
La sala 2
de Març, dita així per a commemorar la data del descobriment de les coves per
part de Pedro Caldentey. En ella trobarem formacions tan curioses com un ramat
d'elefants, fonts o cascades.
El Paradís
Perdut que és una sala homenatge a John Milton.
Sala de les Òbiles, dita
així perquè es van trobar òbiles vives quan es va descobrir.
El Somni d'un àngel és la sala més delicada de la cova repleta de
figures capritxoses. És la sala que dóna el nom a la cova, ja que està plena
d'hams.
El Mar de
Venècia, és una llacuna formada a partir de l'acumulació de les aigües
subterrànies. En aquest lloc tenen lloc un muntatge (l'espectacle Magical
Mozart) que conjuga música clàssica, projeccions d'evocadores imatges sobre la
paret de la cova i fins a l'aparició d'una barca guiada per un barquer.
La Vall de
les Delícies és la part més alta de la cova des d'on les vistes són
magnífiques i des d'allí podrem observar diverses sales alhora.
A la sala de les
imatges podrem contemplar diverses figures que, fins i tot ens recordaran
a les figuretes del Betlem. També podrem contemplar el Llac Ciutat
Encantada, el Llac Columna, el Cementeri de les fades i
el Palau imperial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada