Cueva de Valporquero (Valporquero de Torío, León)

Té el seu origen fa més d'un milió d'anys, durant el Plistocè. Les fredes aigües del rierol de Valporquero van començar a colar-se, de manera silenciosa, a través dels porus, fissures i clivelles de la roca calcària. Amb això van dissoldre les seues entranyes lentament i tenaç. Finalment es van obrir pas cap al cor de la muntanya lleonesa formant una meravella subterrània. Dimensions inesperades i volums descomunals van obrint una sendera repleta de llums i ombres. Són milers les formacions calcàries que se succeeixen al llarg de les sales visitables. En el seu interior podem contemplar colades, columnes, estalactites i estalagmites, mostrant-se en les set sales en les quals s'organitza, davant el visitant.

Va obrir les seues portes al públic l'any 1966, després d'una ingent tasca de condicionament i il·luminació duta a terme per l'Excel·lentíssima Diputació de Lleó. L'entrada a la cova està situada a 1309 metres d'altitud, sota el poble que li dóna nom. El nivell superior de 1300 metres de longitud, es troba habilitat per ser visitat i recorre set sales que van guanyant en complexitat i diversitat de formacions geològiques. Dos recorreguts s'ofereixen al visitant, un al llarg de les cinc primeres sales habilitades al públic amb una durada aproximada de 60-65 minuts, i un altre que es completa amb les dos sales restants amb una durada aproximada de 90-100 minuts. Hi ha un altre recorregut Valporquero Insólito que consisteix en un curs d'aigües i descens subterrani, ja que aquesta cova alberga en el seu interior un curs d'aigües actiu que es pot descendir practicant barranquisme. Totes les visites són en grup i acompanyades de guia de la cova.

Després d'un breu recorregut pel túnel d'accés, excavat en la roca de la muntanya, s'accedeix a la Boca de la Cueva, que ja ens avança les espectaculars dimensions de la vavitat. Amagada en un bell i diminuta vall cega, s'obri la porta al món subterrani. Per l'espectacular boca de cova discorren les fredes i cristal·lines aigües del rierol de Valporquero, que ens acompanyaran durant part de la visita.

Pequeñas Maravillas: és la primera de les sales visitables precedida per un llac il·luminat de manera artificial. L'itinerari turístic envolta aquesta sala mitjançant empinades escales. Les formacions rocoses han rebut múltiples noms pels turistes segons s'assemblen a l'una o l'altra cosa, sent els elements més famosos Las Gemelas, La Torre de Pisa, El Órgano, El Baño de Diana i La Virgen con Niño.

Gran Rotonda: és la major de les sales visitables; comptant amb 5600 m² de superfície i 20 metres d'altura. En ser estar pròxima a l'exterior encara, les formacions són poc rellevants i escasses en nombre. La sala té forma circular, d'ací el seu nom, i es troba travessada pel llit del riu, que el transita únicament en època de pluges.​

Fades: el seu accés es realitza mitjançant un camí que discorre paral·lel al riu fins a un xicotet mirador. Aquest mirador trau el cap a un avenc que arreplega les aigües del riu, que fins llavors discorria en paral·lel, després d'una caiguda de 15 metres; és per tant una connexió a la zona no visitable de la cova, el Curso de Aguas. Les cascades presents durant època de pluges no obstant això desapareixen en l'època estiuenca, filtrant-se l'aigua pels porus de la roca.​

Cementerio estalactítico: la quarta sala deu 

el seu actual estat a una sèrie de despreniments i de sediments que van provocar el tamponament parcial. L'itinerari visitable discorre a través d'un sòl cobert d'estalagmites sota un sostre replet al seu torn d'estalactites de negrosos colors. La disposició desordenada de les formacions rocoses amb un aspecte certament sinistre li va valdre el seu nom.​

Gran Vía: malgrat el seu nom, la gran via és d'escassa amplària, amb 8 metres d'ample; no obstant això, destaca la seua altura de 40 metres. Encara que hi ha escasses formacions geològiques, les que existeixen són de gran magnitud, amb estalactites de diversos metres de longitud. Al final de la sala, el terreny s'afona a la recerca de les galeries inferiors, contactant amb l'actual curs del riu.​ D'entre totes les formacions de la gran via, destaca la Columna Solitaria, situada quasi en el centre de la sala. Es tracta d'una formació a manera de columna que des del sòl ascendeix fins al sostre perdent-se entre centenars d'estalactites.​

Maravillas: és la sala més completa de les 6 visitables en ser la que més formacions geològiques posseeix i més variades. El sostre es troba replet d'estalactites de diverses grandàries i colors. En aquesta sala es troben formacions inèdites en la resta de la cova, excèntriques, macarrons, bandereres i tota una infinitat d'espeleotemas saturen l'ambient tapant la cavitat. Tot això presidit per un xicotet llac subterrani, el lago de les maravillas.​
Arribats en aquest punt s'inicia el camí de tornada, que per als visitants que per primera vegada s'endinsen en una cova potser els convida a pensar durant l'eixida de quines meravelles ens ofereix la naturalesa i com és d’important respectar-la i cuidar-la, encara que només siga per gaudir de la seua bellesa en totes les seues formes.