Cueva del tesoro (Rincón de la Victoria, Málaga)

Aquesta cova és una de les tres úniques coves d'origen marí que es coneixen en el món, sent, a més, l'única d'aquestes característiques en el Continent europeu; les altres dues estan a Àsia i a Amèrica Central (Mèxic). Les seues històries i llegendes es remunten a diverses èpoques: al Paleolític, a la primera Edat del Bronze, als fenicis, amb els romans i amb els àrabs. De tot això han quedat nombroses mostres, encara que el misteriós tresor àrab que diuen que oculta en les seues entranyes està encara per descobrir... encara que la cova en si mateixa és un tresor per a la Humanitat.

En aquest lloc i en temps remots existien materials silicis depositats en una zona de sedimentació. Al seu torn, sobre aquests es van anar sedimentant noves capes de cúmuls calcaris. Aquesta combinació geològica va començar a elevar-se a causa de pressions subterrànies i, fruit dels corrents marins i el colpejar de les ones, es van constituir diversos buits i galeries que van emergir en els Cantales de la zona per la pressió dels extrems de la plataforma de sedimentació. D'aquesta forma la mar va constituir galeries típiques de coves submarines, amb columnes i goles que són la seua base. Més tard, una vegada emergida la zona sobre el nivell de la mar, filtracions d'aigua dolça van anar constituint formacions d'estalactites i estalagmites, pròpies de coves d'origen terrestre i de l'erosió per aigua dolça. D'aquesta manera va quedar conformada l'actual cova amb diferents sales:

Sala de la Virgen: és la sala de més recent descobriment. Ací és on es va trobar el cresol amb monedes d'or.

Pozo del Suizo: potser rep aquest nom per ser un dels llocs oberts amb dinamita pel cercador de tresors suís.

Zona de pintures rupestres: aquestes pintures semblen relacionar-se amb les oposades en la Cueva de la Pileta en Benaoján.

Sala de Marco Craso: segons ens compta un historiador local del segle XVIII Marco Craso va utilitzar aquesta sala com a amagatall durant 8 mesos.

Sala del Águila: dita així per la similitud d'una formació rocosa a aquest ocell rapaç.
Pozo de l'Higuerón

Galeries laberíntiques: algunes de les formacions rocoses d'aquesta cova semblen jugar amb la llum, donant potser peu a algunes de les antigues històries sobre habitants misteriosos de la cova.

Zona dels Lagos: corrents d'aigua i 3 llacs naturals atorguen al lloc un ambient romàntic.

Sala del Santuario a Noctiluca: en aquesta sala es troba el temple de la deessa Noctiluca amb un altar on s'han trobat cendres de sacrificis animals.

Sala del Volcán: en ésser la sala més interior s'experimenta un augment de la temperatura, d'ací el seu nom.

Cueva de Nerja (Maro, Málaga)

Està situada en Maro, pedania del municipi de Nerja. Contenen algunes pintures rupestres. La superfície total de la cova és de 35 484 m² i el volum total: 64 379 m³. Es troba a 158 metres sobre el nivell de la mar i a un quilòmetre de la costa. És important, a nivell arqueològic, ja que conté restes d’ocupació humana durant 30.000 anys. Fou descoberta per 5 joves que cercaven rates penades el 12 de gener de 1959. A l'any següent es va obrir al públic.

La cova posseeix tres boques d'entrada, dos naturals i la tercera que va ser habilitada artificialment en 1.960 per a la seua visita. En la cavitat es poden establir dues zones, el sector turístic o Galerias Bajas i les Galerias Altas i Nuevas situades, més a l’interior i fora del circuït turístic.

L'àrea de visita clàssica està composta per sales espaioses d'alts sostres. Les seues principals sales són, per ordre d'entrada, la sala del Vestíbulo amb la part més important del jaciment arqueològic, la sala de Belén adornada per belles formacions, Sala del Balet dita així per ser el lloc clàssic de les representacions d'espectacles que en ella es realitzen periòdicament, dels Fantasmas que deu el seu nom a les formes de la seua concrecions parietals, i del Cataclismo de quasi 100 metres de llarg i sostres que aconsegueixen els 30 metres. Ací es troba la columna més gran del món amb 32 metres d'altura amb una secció màxima de 13 per 7 metres el que li va valdre estar inclosa en el llibre Guinnes dels Rècords. En la part final del Cataclismo i després de pujar per una rampa de colades , s'accedeix a la Sala de la Inmensidad, dita així per les seues proporcions (135 metres x 95 metres). En l'extrem Sud, en la denominada Sala dels Nivells, s'aprecia la formació de belles agrupacions cristal·lines en el que van ser fons de gours i xicotets llacs residuals. Així mateix les estalactites climàtiques que poblen els sostres d'aquesta zona en entrar en contacte amb el nivell de les aigües han donat origen a formes peculiars d'arborescents anomenats pinyes per la seua semblança amb aquestes formes vegetals, la de la Lanza que pren el seu nom d'una gran estalagmita caiguda del sostre i clavada en el sòl. També de grans proporcions mostra unes agradables vistes des de les seues balconades sobre buit. I finalment la de la Montaña, al final de la cavitat, és segurament la de major volum de totes amb quasi 300.000 metres cúbics. El seu nom el rep d'un gegantesc caos de bloc que ocupa el centre de la sala. Ací trobem una altra formació característica de la cova, que és de gran raresa i ho formen les ungles, que són recobriment de calcita sobre xicotets resquills de roca en forma vertical que semblen la part final d'un dit.

Cueva de Doña Trinidad (Ardales, Málaga)

Està situada, a 565 m sobre el nivell de la mar i té

una extensió de més de 1.577 metres en la seua galeria principal, al que s'ha d'afegir nombrosos diverticles i xicotetes sales col·laterals. Es tracta d'una cavitat natural que té dos nivells connectats entre si. Es va formar conseqüència de la meteorització química dels materials dolomítics i calcaris dolomítics del seu entorn.

Es tracta d'una cavitat natural de grans proporcions que alberga un jaciment arqueològic prehistòric i una de les millors col·leccions d'Art rupestre Paleolític d'Europa. Destaquen les marques roges realitzades amb les mans o colades que han sigut datades en més de 45.000 anys i van ser realitzades pels grups Neandertals i les figures d'animals representades en una de les seues galeries més profundes amb una antiguitat d'entre 14.000 i 30.000 anys, les mans aerografiadas que estan datades en més de 35.000 anys i una sèrie de figures femenines amb més de 25.000 anys. Les manifestacions rupestres van ser descobertes per H. Breuil i Miguel Such, que van realitzar la primera visita en 1918, localitzant diverses figures pintades a la sala de El Calvario. Les manifestacions artístiques d'aquest jaciment ocupen tota la forquilla cronològica del Paleolític Superior, amb motius gravats i pintats que van ser realitzats des de fa 65 000 anys, fins fa uns 8500 anys, la qual cosa obliga a replantejar-se que van ser ja realitzades en temps dels neandertals. S'han inventariat més de mil motius, dins de quatre temes bàsics: pintures de mans aerografiadas, pintures i gravats de fauna, gravats i pintures amb representacions humanes femenines i, finalment, signes pintats i gravats.

El seu descobriment es va produir l'any 1821 quan un terratrèmol va moure els sediments i va deixar lliure l'actual entrada a la gruta. Dos anys després, ja es cobraven dos reals per a l'entrada a la cova, creant la que seria la primera cova visitable d'Espanya. L'espectacularitat de les seues espelotemes va atraure l'atenció de Trinidad Grund, que la va adquirir i va condicionar per a la seua visita, dotant-la d'escales d'accés a mitjan segle XIX. Després de la mort de Trinidad Grund en 1896, la cova va quedar en un estat de semiabandó i va començar a omplir-se de deixalles i a patir espoli, fins que el 1985 s'inicia un projecte de recuperació i investigació científica que demostra l'ús de la cova des de fa vuitanta mil anys, i de la mateixa manera es torna a obrir al públic.A més de l'art prehistòric, cal destacar les zones d'excavacions amb nivells paleolítics i els enterraments neolítics oposats en la cova amb entre 6.500 i 3.500 anys d'antiguitat. Inclosa dins de l'Itinerari Cultural Europeu des de 2010. 

Cova de les Calaveres (Benidoleig, Alacant)

La datació arqueològica diu que té una antiguitat

d’aproximadament cent mil anys. Tot i que s’han trobat útils prehistòrics a l’interior, en concret del paleolític, la cova es va reutilitzar en diferents moments de la història i per a diverses finalitats; per exemple, per l’home del neolític per a portar-hi a cap ritus de fertilitat, o en època musulmana. Des de llavors, l'erosió de l'aigua i el pas del temps han configurat la seua sorprenent morfologia actual. És una cavitat de més de 900 metres de longitud, que deu el seu nom al fet que en una expedició espeleòloga realitzada a l'any 1768 van ser trobades restes de dotze persones en el seu interior. Durant la Guerra Civil Espanyola, en 1936, la boca d'entrada a la cova va ser parcialment tapiada i es va utilitzar com a magatzem d'explosius. El paviment de formigó que avui podem veure en l'entrada, pertany a aquesta època. Fou oberta al públic, com a atractiu turístic, en la dècada de 1960

Té dues zones. Una inundada, que ocupa una zona inundada de 500 metres d'extensió i una zona seca de més de 400 metres que és visitable al públic. L'aigua de la zona inundada és aprofitada actualment per al consum humà i reg mitjançant un túnel artificial. Tot i que en el segle XVIII, es van iniciar els treballs per a canalitzar les aigües de la cova, no será fins a l'any 1908 quan es van realitzar les obres més importants per a aquesta finalitat.

L'entrada de la cova està localitzada a una altura de 70 m sobre el nivell de la mar. Compta amb una gran boca d'entrada i, ja dins, caminem per un zigzaguejant corredor, amb galeries perforades precioses cúpules de més de 20 metres d'altura, entre curioses estalactites, estalagmites, alguns fòssils i una abundant ossera entre moltes altres coses. 

Al final de l'itinerari trobem unes reixes que ens impedeixen continuar, on, segons l'època de l'any i les pluges caigudes, podem veure un diminut gorg, o llac interior, anomenat Toll Blau.

Com a curiositat, destacar que a l'interior de la cova podem veure algunes falagueres prop de les llums artificials, que han crescut de manera natural, però que viuen gràcies a aquestes. Es tracta d'espècies molt poc habituals actualment a la Comunitat Valenciana. També hi podrem trobar, si tenim sort, una xicoteta colònia de rates penades, de tres espècies diferents que, a causa del turisme, poc o res es deixen veure durant el dia.

Coves del Canelobre (Busot, Alacant)

Estan emplaçades a 700 metres d'altitud en el vessant septentrional de la serra Cabeçó d’Or i són un magnífic exemple de cavitat càrstica en el qual l'aigua i la roca han donat lloc a impressionants formes com a estalactites, estalagmites, columnes i meduses, òrgans i multitud d'altres formes. Aquesta cavitat és desenvolupa en els calcàries de Juràsic superior, l'edat del qual és de 145 milions d'anys. Encara que és coneix poc d'aquesta cavitat fins pràcticament el segle XIX, el descobriment d'aquesta cova ha sigut atribuït als àrabs, allà pel segle X.

Les coves no és van obrir al públic fins passada la meitat del segle XX. Durant la contesa de la Guerra Civil és van utilitzar com a taller de reparació d'avions per a l'exèrcit republicà, i va ser en eixe moment quan és va perforar l'actual túnel d'accés a la cavitat, així com diverses plataformes en el seu interior.

A l'interior dels coves existeix un espai de més de 80.000 m², al qual és pot accedir per un túnel de 45 metres. hi ha d’altres zones reservades per a la pràctica de l'espeleologia.

Acullen en el seu interior una dels voltes més altes de tota Espanya, amb una altura de 70 metres, la qual cosa sembla l'autèntica volta d'una catedral. Com a elements destacats podem nomenar La Sagrada Família, que és un conjunt en el qual destaca una columna rocosa de més de 25 metres d'altura, i El Canelobre, una estalagmita situada en el centre de la sala que, com el seu nom indica, ens recorda a aquesta figura i que te una antiguitat de més de 100.000 anys. A d’altres és pot veure una gran colada que cobreix pràcticament tot el lateral de la sala. En baixar al fons s'aprecia tota l'altura de la volta. És poden apreciar bastants exemples d'espeleotemes en la cova: estalactites i estalagmites, columnes, meduses, colades, gours, i fins i tot excèntriques.

A causa de la seua impressionant acústica, al llarg de l'any és realitzen nombroses actuacions musicals, ja que presenta un escenari perfecte que, a més, contrasta amb els efectes visuals i d’il·luminació que presenten i que ens proporciona una experiència única.

Cova del Rull (Vall d’Ebo, Alacant)

Es tracta d'una cavitat que està desenvolupada en conglomerats calcaris d'edat miocena (entre 23,5 i 5,3 milions d'anys d'antiguitat) i el seu origen és atribuït a la unitat geològica del Prebètic. Presenta abundants espeleotemes amb orígens i morfologies variades com són les estalagmites, estalactites, colades, banderes, etc.

La cova va ser descoberta en 1919 per José Vicente Mengual, conegut pel sobrenom del Tio Rull, quan en anar de cacera amb el seu gos seguint a un conill, aquest va entrar en un forat, en el qual va fer entrar també a una fura perquè ho fera eixir, no eixint cap. L'endemà va intentar llevar unes pedres del forat i es va trobar amb la cova que porta el seu sobrenom.

En els anys 60 es va condicionar la cova per a ser visitada i va romandre oberta al turisme fins a 1970. Més tard va ser propietat dels seus hereus i el 1995 es va vendre a l'Administració Pública i les seues instal·lacions es van renovar. Des de llavors porta oberta al turisme, això sí amb unes instal·lacions adequades amb la normativa vigent de seguretat i serveis turístics i es va crear un recorregut més entretingut, didàctic i segur.

Totes les visites es realitzen amb acompanyament d'un guia especialitzat i té una durada de 45 minuts. La il·luminació en la cova és elèctrica i es realitza mitjançant bombetes d'incandescència. El recorregut presenta una longitud de 220 m i un desnivell de 19 m. Es realitza en sentit circular i permet admirar, des de diferents perspectives, els volums i formacions subterrànies.

Presenta importants conjunts d'espeleotemes els orígens i les formes dels quals són molt diversos, així com sales de gran volum. 

Cueva de Mendukilo (Navarra)

Està situada en la Serra d'Aralar, a 1,5 km del poble

d'Astitz. La boca de la cova es localitza a 750 m d'altura sobre el nivell de la mar, presentant la cova una longitud de 700-800 m en planta i un desnivell de 90 m. Situada en un entorn boscós, la cavitat destaca per la quantitat i diversitat de formacions (espeleotemes) que presenta. La cova es desenvolupa en les calcàries arrecifals massives de l'Aptiense-Albicense (Cretàcic, entre 114 i 96 milions d'anys d'antiguitat). Presenta farciments detrítics d'argiles. Es poden apreciar nombrosos espeleotemes tals com estalactites, gours, colades, columnes, banderes, gours etc. 

Deu el seu nom a l'ús ancestral rebut per la primera sala com a estable de muntanya. Durant el recorregut es pot apreciar la presència d'aigua, en degotejos i en xicotets llacs.

Es va obrir al públic el 22 de juliol de 2005.

El recorregut és d’uns 540 m, descendeix 40 m al subsòl i dura una hora. Gràcies a un treball de condicionament, avui tres de les sales de la cova estan perfectament llestes per a la visita turística. En elles comptarem amb il·luminació dinàmica, una passarel·la flotant que la fa accessible i un sistema multimèdia.

L'itinerari s'inicia en Artzainzulo coneguda per ser un refugi de pastors. És una sala de gran volum que permet l'entrada de la llum natural on poden admirar-se modestes formacions geològiques. A continuació s’accedeix a la sala Laminosin que és una espectacular sala de llacs amb una increïble quantitat de d'espeleotemes, d'estalactites i estalagmites i gours, entre altres. Finalment, ens espera la Morada del Dragón, caracteritzada per la seua descomunal grandària, aconseguint en alguns punts 60 metres de llarg i 20 metres d'altura.

Durant la visita, s'apaguen les llums i tots esperen immòbils i en silenci. Un profund silenci entranyable en el qual només s’escoltarà el murmuri de les entranyes de la terra.

Existeix també un programa, per als més atrevits, d’espeleoaventura que dura 3 hores i està reservat per a persones en bones condicions físiques, a causa dels seus complicats accessos i pel manteniment de la fauna cavernícola (quiròpters i troglobis), ja que descendeix fins als 70 metres de profunditat per a arribar a la gegantesca Sala del Guerrero. També es pot visitar el Refugio de los Intxixus.